Love You Approximately

  Christchurch Arts Festival 2009.

Centre d'Art Contemporani: CoCa, Christchurch.


The Clinic’ ha assolit una sòlida reputació pel seu treball multimèdia que barreja representacions en directe amb projeccions de vídeo intentant establir un nou llindar d’incredulitat. A l’interpret d’aquesta història romàntica a llarga distància quasi no se’l veu en persona, però això no sembla que importi gaire gràcies a un treball de pantalla molt íntim i franc.


The Clinic’ en acció és la prova que no hi ha límit per a la col.laboració creativa. Aquesta peça barreja, a mida que avança la història, una pel.lícula d’Espanya i Nova Zelanda, una representació en directe i un ús lliure de la webcam, de l’e-mail i de textos. La guionista Lucette Hindin i la directora Julieanne Eason han aconseguit una composició meticulosa.


La història en sí és la d’un amor que sorgeix dels arxius de l’Outlook Express d’en Kiwi Imogem. Pere és a Espanya, Imogen ha tornat a casa i nosaltres som a la saleta d’ambdós gràcies a l’ús de vàries pantalles que conformen l’escenari. Seguim el fil a través de diverses temptatives de trobades, de companys de pis virtuals, i de converses serioses cada cop més nombroses abans d’arribar al salt definitiu que resol tots els dubtes, perquè, davant de l’amor, la tecnologia serveix a la vegada de massa i de massa poc.


L’obra és intimista sense sensació vouyeristica, però un cop a la pantalla apareixen família i amics, la informació donada supera els requisits i l’interès en la relació essencial disminueix una mica.


Els constants canvis de tot això a la pantalla, des d’un medi al següent i, ocasionalment, de la pantalla a la presència en viu, requereix una concentració molt diferent de la que es dóna per suposat en una representació en directe convencional.


L’actor en pantalla Olmo Hidalgo, que interpreta en Pere, i Lara Fischel-Crisholm com a Imogen són, no obstant, captivadors i convincents en la veracitat de la seva interacció diària. Molt rarament una entrada sembla fora de lloc o una incongruència fa perdre el ritme; la barreja del treball multimèdia i la història que es cobreix és un triomf de tecnologia aplicada.


The clinic ho ha tornat a fer: redefinir el que ha d’involucrar l’experiència compartida del teatre. Dins d’aquesta temporada del festival, la seva tasca i les seves habilitats són particularment benvingudes.


Resenyat per Lindsay Clark, 1 agost 2009


http://www.theatreview.org.nz/reviews/review.php?id=2396